Toponímia del terme de Verdú, una via pel coneixement de les realitats antigues / Víctor Montañes i Borràs
Montañes i Borràs, Víctor


En: 181976 Arqueologia i arqueòlegs : actes de la XXXV Jornada de Treball, Verdú, 2004 : homenatge a Ramon Boleda Cases : [el Poblat ibéric dels Estinclells de Verdú. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2006. p. 29-40


Seguint els estudis toponímics sobre el nom de Verdú, vull continuar aprofundint en la recerca dels origens d'aquest nom a través del basc, i allunyant-me de les interprtacions celtes. Considero la possibilitat de reconstruir la llengua primitiva, coetània o anterior al basc prehistòric, que encara avui dona sentit i significat a les nostres paraules catalanes i als nostres topònims. Els quals amb els diccionaris llatins o bascos actuals a la mà, són del tot impenetrables per trobar una explicació conseqüent a la realitat geoestratègica dels llocs concrets que denominen.

Assaig sobre el significat de noms comuns del segar i el batre a través del món antic / Miquel Torres Benet, Victor Montañes
Torres i Benet, Miquel


En: 181977 Cultura popular : món rural i tradicions al segles XIX i XX : actes de la XXXVI Jornada de Treball, Agramunt, 2005 : homenatge a Lluís Pons Serra. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2005. p. 61-82


La cultura popular està moda, una mostra viva d'aquesta revifalla de la cultura rural es la celebració de la festa del Segar i del Batre que es du a terme des de fa anys a la població de la Fuliola, al Pla d'Urgell, les fetes del Vacus, a Verdú, en honor al vi i la verema, o les proliferes festes dels Tres Tombs d'Anglesola i la Fira del Torro d'Agramunt, entre altres festes que també rememoren dies passats.

Estudi toponímic del nom de "Agramunt". Una via per al coneixement de les realitats antigues / Víctor Montañes i Borràs
Montañes i Borràs, Víctor


En: 181977 Cultura popular : món rural i tradicions al segles XIX i XX : actes de la XXXVI Jornada de Treball, Agramunt, 2005 : homenatge a Lluís Pons Serra. [Tàrrega] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2005. p. 53-60


El topònim d'Agramunt sembla evident que està compost de dues parts diferenciades: per una banda "agra-" amb un significat no gens clar per la majoria dels parlants catalans i "-munt" que podem relacionar amb les nostres paraules: "munt", "muntanya", "amuntegar". És a dir, el "munt" d'Agramunt, es refereix a la muntanya o la serra propera a Agramunt. En concret, crec que es refereix a la serra d'Almenara per ser la més propera i per una sèrie de raons que anirem veient a l'analitzar l'altra arrel.

La Paraula "fill" en les llengües europees i la seva possible relació amb l'íber / Víctor Montañés i Borràs
Montañés i Borràs, Víctor


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 31 (novembre 2016), p. 67-73 : il. (Patrimoni cultural: activitats i difusió) 
Bibliografia i webgrafia.

Assaig d'interpretació del topònim Artesa / Víctor Montañés i Borràs
Montañés i Borràs, Víctor


En: 136265 Rituals i simbolismes, de la prehistòria a l'actualitat. Actes de la Jornada de Treball XV, Artesa de Segre, 2010. Sant Martí de Maldà : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2012. p. 353-358

Assaig d'interpretació del topònim Anglesola / Víctor Montañés i Borràs
Montañés i Borràs, Víctor


En: 134126 Anglesola. Estudis sobre la vila i la nissaga. Actes de la Jornada de Treball XXXIX, Anglesola, 2009. Sant Martí de Maldà : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010. p. 31-44


Per als toponímics, el primer referent sobre l'etimologia del nom Anglesola és el llibre Els nostres noms de llocs, d'Enric Moreu Rey, de l'editorial Moll. Com no presenta una sola resposta sobre l'origen i el signifi cat del topònim Anglesola, explicarem les tres propostes que tenen més o menys versemblants: gentilici d'Anglaterra, plural d'angle o bé derivat d'esglésies i en el seu diminutiu esglesioles.

El Topònim "Barbens" / Per Víctor Montañes i Borràs
Montañes i Borràs, Víctor


En: 122983 Templers i Hospitalers. [Lleida] : Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2008. p. 375-382 : il.
 (Arquitectura i simbologia) 

En aquests aspecte, aquests treball toponímic ens planteja més preguntes que respostes. En tot cas, des del primer moment que acceptarem aquest repte interpretatiu hem volgut tenir sempre present la vinculació fonètica entre els topònims "Barbens" i "Barberà", i la presència de les Cases de l'Ordre del Temple en aquests llocs.